BICING BARCELONA

Visto y analizado. Bicing Barcelona funciona. Seguro que hay más de una cosa que perfeccionar, pero este fin de semana hemos visto los puntos en los que se dejan y se cogen las bicis y a muchas personas usándolas. Bicing es un medio de transporte urbano, no es un sistema de alquiler de bicicletas.

La primera media hora es gratis.

Es fácil compararlo con el bus urbano: Una persona sale por la mañana para ir al trabajo. Conoce cuál es la parada de Bicing más próxima a su casa y ha comprobado en el mapa dónde está la más cercana a su oficina. Pasa una tarjeta magnética que le han enviado a casa, coge una bici, pedalea hasta la parada de Bicing que desea, pasa la tarjeta, deja la bici y sube a su oficina. Fácil, barato, rápido, útil, ecológico y saludable.

Cifras:

70.000 usuarios

1.500 bicis

128 paradas

1.000.000 de usos hasta la fecha

bicing3.jpg

Usuaria de Bicing. Al pasar la tarjeta, la pantalla indica la bici que tienes que coger.

bicing.jpg

Parada de Bicing y grupo de turistas con bicis de alquiler.

bicing2.jpg

Usuarios de Bicing el domingo por la tarde en el carril bici.

Anuncios

Una respuesta a “BICING BARCELONA

  1. A primera hora del matí bicicletes blanques i roges circulen amunt i avall. Són els vehicles del Bicing, una iniciativa que ha tingut una acollida espectacular per part dels fins ara potencials ciclistes. La gent ha eixit de l’armari i s’ha posat a pedalar. Els uns perquè tenien ganes de provar desplaçar-se amb bici, els altres perquè fan ús d’un vehicle comunitari, sense por als robatoris. Hi ha qui, per falta d’espai a casa o per viure en un cinquè sense ascensor tenia aparcat el somni de la bicicleta urbana.
    Avui per avui, les xifres d’usuaris registrats a aquest servei superen els 80.000 individus (segons les últimes xifres). L’èxit, era de preveure’l, tal com ha estat acollida la iniciativa en altres ciutats europees. L’ajuntament ja pot penjar-se, com ho està fent des de fa anys, la medalla del mèrit a la sostenibilitat, malgrat els col•lapses de trànsit cada vegada més freqüents.
    No obstant, dos detalls vénen a posar la nota negativa a l’ús de la bicicleta a Barcelona.
    Per una banda, la nova Ordenança de Circulació de Vianants i Vehicles, que va entrar en vigor a finals d’agost de 2007, i que té com a pretensió ordenar els desplaçaments a la ciutat. L’article 14, dedicat a la bicicleta, desterra aquesta de les voreres i fa que compartesca la calçada amb el vehicle a motor allà on no hi haja carril-bici o la vorera no tinga 5 metres d’ample. El ciclista novell, que no està acostumat a colar-se entre autobusos i a esquivar cotxes, i que s’havia animat amb el Bicing, ara es troba desprotegit, fins i tot defraudat per la maniobra del govern municipal el qual, d’una banda, impulsa el Bicing i de l’altra posa pals a les rodes dels 40.000 ciclistes que circulen diàriament per Barcelona. La perillositat és objectiva en aquesta ciutat on les grans vèrtebres urbanes permeten engolir grans quantitats de trànsit presumptament ordenat en quatre o cinc carrils. Això sí, com a compensació, l’ajuntament ha promès 22 km més de carrils-bici i 7.000 places d’aparcament.
    Però no només això, des dels mitjans de comunicació, s’ha aprofitat l’entrada en vigor de la nova ordenança per a criminalitzar el ciclista i generar enfrontament amb els vianants, fent-lo aparèixer en tertúlies radiofòniques, columnes i articles de rotatius com un vàndal i un “incívic” (paraula molt de moda per aquestes terres, per cert).

    El segon punt, és que Barcelona, segons un informe redactat per experts i presentat el passat mes de setembre, és una de les ciutats que tenen més mala qualitat de l’aire. Els nivells de contaminació atmosfèrica superen els índexs de ciutats com Nova York, Los Ángeles, Londres o Mèxic DF. Està clar que Barcelona és capdavantera en aquesta matèria i que els ciclistes que hi circulem ingerim desinteressadament bona part d’aquestes emissions. Tot i això, el seu alcalde no vol ni sentir parlar del peatge urbà, com a màxim alguna limitació de velocitat a les vies ràpides d’accés; ben segur que la mesura resultaria massa impopular i la pèrdua de vots, notable. No hi ha dubte que és més rendible anar de “guai” i fer-se la foto a sobre d’un exemplar de Bicing com a ciclista ocasional.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s